Aquestes reflexions m’han sortit una mica massa llargues. Si us canseu, passeu directament al final.
M’ha cridat l’atenció l’entrevista que Víctor-M Amela feu a Sabam, jueu, doctor en filosofia i investigador de l’arrel jueva del cristianisme i que publicà a la Vanguardia el Dijous Sant, titulat "L’home amb més influent de l’historia ha estat un jueu: JESÚS".
Ens presenta a Jesús com un bon jueu, i ens diu que la seva prèdica, (cita passatges dels Evangelis), tenen origen en idees conegudes pels jueus, i que Jesús "no va venir a anul·lar la Llei de Moisès, sinó a donar-li el sentit ple" (Mat, 5-17). O sigui, que, segons ell, el cristianisme és un corrent més entre les que hi havia en el judaisme.
Més endavant diu que les discrepàncies entre els Apòstols i el judaisme neixen amb Sant Pau perquè predica que "no es tracta de complir els preceptes sinó de creure que Jesús és Déu", i que aquesta flexibilitat, segons ell, va fer créixer el cristianisme amb entitat pròpia en front del judaisme.
Sant Pau quan predica als gentils es troba que no volen acceptar, per ser costum jueva, la circumcisió, i el tema acaba en el Concili de Jerusalem (Fet dels Apòstols, cap 15) resolt per Sant Pere, amb l'acceptació dels gentils i deixant de banda els costums de cada poble.
Podríem dir que amb aquesta decisió es reconèixer que el món no és Israel i que el Déu vertader no és només pels jueus?.
I que aquest raonament agrada i va agafar amb força en l’Imperi Romà?
Avui, en un món globalitzat i amb molts més coneixements, n’hi prou amb les mateixes tesis de l’època romana?
Val la pena intentar conciliar la nostra idea de Regne de Déu amb un món globalitzat?
Ens fa falta un altre Sant Pau?
Joan
4 comentaris:
Déu n'hi do quines reflexions se'ns plantegen! És ben difícil interpretar correctament aquest Regne de Déu que invoquem en l'oració del Parenostre. Personalment, no l'interpreto com una teocracia, amb ritus externs com els que molt encertadament va abolir sant Pau, sino com un canvi de mentalitat (metanoia) de naturalesa espiritual. Va ser l'evangelista Lluc el que ens va assegurar que ja estava entre entre nosaltres (17,21) i si és així, crec que l'estem posant de manifest quan actuem amb consciència social. Continuo opinant, però, que és un tema ben difícil i susceptible de variades interpretacions.
Evidentment en Saban no creu que Jesús sigui fill de Déu. Jo crec que cal completar aquestes preguntes que et formules amb la lectura per exemple, del llibre d'en Pagola, en el qual ens presenta Jesús com el gran capgirador. Ignoro si en Saban coneix el que diu aquest llibre però si el conegués estic segur que veuria Jesús amb uns altres ulls.
Manel
Manel
Tinguem present que Sadam és un jueu, que ell es titula moderat i modern. No és estrany que pensi com pensa
De Sant Pau diré que a més de jueu, era ciutadà romà, i que els seus viatges l’hi van donar una amplitud de mires que no tenien els caps religiosos jueus
Joan
Molt interessant l'entrevista que Josep Martí Gómez li ha fet al teòleg Hans Küng al MAGAZINE de La VANGUARDIA del dumenge, 12 d'Abril. Hans Küng ha vingut a Barcelona i ha donat una conferència en el Centre de Cultura Contemporània. Entre d'altres, afirma coses tals com la següent : L' Esglèsia ha perdut poder sobre la consciència dels creients, i on es veu més clar és en els avenços mèdics. També afirma : La condemna de la pildora per els Papes ha estat un segon cas Galileo...
Bona lectura.!
Eulàlia
Publica un comentari a l'entrada