L’any passat vaig fer unes reflexions sobre Setmana Santa des del punt de vista d’un jueu. (Per llegir-lo integra, fer clic AQUÍ). Aquest any ho faré mirant al nostre entorn. i espero comptar amb la vostra col·laboració. Us proposo llegir uns pocs articles, del que cito unes frases per donar una pista, però que el seu sentit real només el tindreu si llegiu el text sencer, i hi busqueu la seva possible relació
He escollit texts de persones creients i no creients ja que el món el formem persones de tots tipus
A.-) Glosa dominical del nostre Arquebisbe del dia 28 de febrer, sota el títol “Les esglésies a la Unió Europea” ens parla de diàleg, les Esglésies i comunitats religioses, de la sana laïcitat i del laïcisme, de com comportar-se en el món... (AQUÍ)
B.-) Francesc Torralba, filòsof i teòleg. El dia 11 de març en el CIC ens parlà sobre «Un testimoni dels sants. Coherència exemplar», i ens presenta “els sants com l’exemple sublim de la coherència", i va dir que la coherència és allò que dóna credibilitat, i que hi ha un lligam entre coherència, credibilitat i autoritat moral. Segons ell "el poder no té res a veure amb l’autoritat moral. Quan el poble percep que qui té el poder no té autoritat moral es cau en la desafecció." (Ampli Resum AQUÏ)
C.-) Vittorio Messori, periodista i escriptor italià, educat fora de la fe i ara creient, que el dia 21 de Febrer va donar una xerrada a la Concepció sobre el tema “¿Por qué creo?”, títol d’un llibre seu. Va ser entrevistat per La Vanguardia el dia 30 de març, i com a títol va posar “Trato de demostrar que ser cristiano NO es ser cretino”
“Creer en algo, todo el mundo cree; creer en Dios ya no es tan fácil y creer en Jesucristo es más difícil, pero creer en la Iglesia, creer en los curas... ¡Es casi imposible! …. y esa parte humana y visible de la Iglesia no es, en absoluto, entusiasmante”. (AQUÍ)
D.-) Pilar Rahola, a la Vanguardia del dimarts Sant escriu una carta al seu amic Alex, monjo de Montserrat
Esto de la fe es extraño. Puede mover montañas pero también destruirlas…
Me causa una gran admiración lo que la fe es capaz de inspirar en algunos seres humanos. … aprovecho para dedicar la carta a estos seres con luz, a los que creen, pero no imponen. A los que usan a Dios como instrumento de amor y no de odio. A los que encuentran la felicidad en la entrega a los demás… (AQUÍ)
I acabo com l’any passat
Ens fa falta un altre Sant Pau?
Joan
2 comentaris:
Opino que el tema de la fe és tan personal que no pot ser avaluat amb paràmetres externs. El que sembla clar, és que no està pas fonamentat en l'església jeràrquica sinó en el nostre propi sentit de la transcedència. Em penso que no hi ajudaria pas gaire que tornés a venir sant Pau, el qual també va tenir alguns fracassos (Fets, 17,32), degut a un motiu concret: la falta de receptibilitat dels seus oients. Lamentablement, aquesta mateixa falta de receptibilitat és la que, amb tota seguretat, trobaria també ara en tots nosaltres, si ens vingués a visitar.
És evident que si tornes Sant Pau i digués tot el que va dir igual com ho va fer, seria un fracàs
Però un persona amb la seva empenta, la seva forta personalitat i la seva fe, podria ser el que posés el missatge al dia, tan amb llenguatge com en formes i fets, i faria que tornes a ser engrescador
Joan
Publica un comentari a l'entrada