Setmana Santa i Joan Pau I

Joan Pau I

En els anys 40 i 50, quan era infant o jove, la Setmana Santa era diferent a l’actual. Les funcions litúrgiques eren al dematí. La del Dijous Sant marcava el començament d’un temps de silenci total que acabava a les 10 del matí del Dissabte que tocaven les campanes per celebrar la Resurrecció de Jesús i que era el final del silenci.

Durant aquest temps de silenci, no sé ben bé perquè, no es podia fer res. Els espectacles no funcionaven, no es podia circular en cotxe per la Ciutat i les emissores de ràdio tocaven música sacra o diferents “sermons” de clergues que estaven de moda. Només tenies l’opció de passejar i anar a fer les vistes als diferents “Monuments” que cada parròquia o centre de culte tenia exposat. Això si, vestits de diumenge i algunes senyores lluint la “mantilla amb peineta”

Ara, de silenci, RES. Tot funciona, excepte el Divendres, que és festa laboral. Però alguna TV, en la seva programació, hi posa pel•lícules de caire històric o semi religiós com “Ben Hur”, “Quo Vadis” o altres per l’estil.

Aquest any han posat “Joan Pau I, el somriure de Déu”. Els fets que exposa coincideixen molt amb els que ja coneixem, però en voldria destacar uns quants:

• La seva forma de convèncer al seu pare perquè el deixes ser “Capellà de poble”
• L’obediència al superiors que l’allunyen d’aquest objectiu
• En tots els destins que li va tocar anar, va mantenir la promesa que Havia fet al seu pare; que estaria sempre al costat del més necessitats
• Aquesta promesa li va portar problemes, però li va fer obrir els ulls del que passava en el món i que la resposta que la jerarquia vaticana donava, des del seu punt de vista pastoral, no era la correcta

Escut de Joan Pau I

Malgrat que la seva elecció com a Papa va ser quasi per aclamació, tan aviat quan va voler posar ordre en tot el que creia que s’havia de reformar, com eren les finances, la pompa, la forma de predicar, el sexe, el paper de la dona i altres, es va adonar que tenia una forta oposició de l’estructura i que ell no seria qui ho resolgués

La seva mort als 33 dies després de l'elecció va deixar les incògnites que encara avui no s’han aclarit: Si la seva mort va ser  per enverinament o natural

Crec que ha estat una bona pel•lícula per aquest dies, i que si  no hagués mort tan ràpidament, l’església seria molt diferent

Joan